dijous, 29 de setembre del 2016

Edició Tirant lo Blanc


En aquesta entrada us vull recordar que l'edició que cal llegir del Tirant lo Blanc és la següent:

  • Tirant lo Blanc. Episodis amorosos, Joanot Martorell. Educaula. Col. Les Eines (versió català actualitzat) ISBN 978-84-15192-36-7
De tota manera, si algú té una altra edició o us en descarregueu una d'internet, us passo la relació de capítols concrets que cal llegir conforme ens dicta el Departament d'Ensenyament. No feu cas de la paginació, ja que està basada en una edició completa del Tirant.





[Tirant arriba a Constantinoble i s’enamora de Carmesina]

CXVII. Com Tirant fon arribat en Constantinoble, e les raons que l’Emperador li dix. Des del paràgraf

«Com foren en la gran sala del palau l’Emperador lo pres per la mà...» fins al final 
CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de
l’Emperador (p. 374-375).
[Tirant malalt d’amors. Diafebus, confident i mitjancer de Tirant]
CXIX. Raons de conhort que fa Diabebus a Tirant perquè el veu pres ab lo llaç d’amor (p. 375-385).
CXX. Lamentació d’amor que fa Tirant (p. 385).
CXXI.Raons que fa Diafebus a Tirant, aconhortant-lo de ses amors (p. 386-389).
[Tirant declara el seu amor a Carmesina]
CXXVI. Com Tirant satisféu en les raons que l’Emperador li demanava). Des del paràgraf «E Tirant
se’n tornà prestament al port per fer-les partir. Com la Princesa véu que Tirant se n’anava...» fins al
final (p. 403-404).
CXXVII. Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava (p. 404-
409).
[Amors de Diafebus i Estefania]
CXLVI. Capítol 146: La sentència que l’Emperador donà contra los cavallers, ducs e comtes que
presos eren. Des del paràgraf «Lo dia ans que partissen, Diafebus tingué esment...»
(p. 487-493).
CXLVII. L’albarà que féu Estefania de Macedònia a Diafebus (p. 494).
[Somni fingit de Plaerdemavida]
CLXII. La resposta que féu la Princesa a Tirant (p. 557-561).
CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida féu. Des de l’inici fins al paràgraf: «—Certament —dix la
Princesa— que aquell cas no li és seguit sinó per la mia partida... (p. 561-566).
[Festes a Constantinoble. L’episodi de la pinta i la sabata en «lo lloc vedat»]
CLXXXIX. Les grans festes que l’Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà. Des de
l’inici fins al paràgraf: «—Lla on és atorgada la gràcia deu ésser besada e acceptada» (p. 616-629).
[Consells de Plaerdemavida a Tirant]
CCXIV. Parla Plaerdemavida (p. 655-657).
[La Viuda malparla de Tirant a Carmesina]
CCXV. Lo mal consell e reprovat que la Viuda Reposada donà a la Princesa contra Tirant (p. 657-
659).
[Esposalles de Diafebus i Estefania. Facècies de Plaerdemavida]
CCXX. Resposta feta per l’Emperador a Tirant (p. 668-671).
[Estefania i Plaerdemavida confidents i mitjanceres de Carmesina i Tirant. Diàlegs sobre l’amor.]
CCXXVIII. Raonament que fa la duquessa de Macedònia a la Princesa (p. 688-691).
CCXXIX. Com Plaerdemavida donà esforç a l’ànimo de Tirant (p. 692-695).
CCXXX. Les raons que passaren entre Tirant e la Princesa, e Plaerdemavida (p. 695-697).
[Tirant contempla Carmesina durant el bany]
CCXXXI. Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa (p. 697-700).
[Plaerdemavida introdueix Tirant al llit de Carmesina]
CCXXXII. Reprensió que fa Plaerdemavida a Tirant (p. 701-702).
[Conseqüències. Tirant es trenca la cama]
CCXXXIII. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida (p. 702-707).
[Els amors d’Hipòlit i l’emperadriu]
CCXLVIII. Lo principi dels amors d’Hipòlit e de l’Emperadriu (p. 734-735).
Capítol CCXLIX. Com l’Emperadriu demanà a Hipòlit qui li feia aquell mal (p. 735-736).
CCLX. Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit (p. 751-754).
CCLXI. Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora.
CCLXII. Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit (p. 755-763).
CCLXIII. La comparació de la vinya que fa Hipòlit a l’Emperadriu (p. 763-766).
[La Viuda declara el seu amor a Tirant. Difamacions i maquinacions de la Viuda: el negre Lauseta i el
fals avortament de Carmesina]
CCLXIV. Com l’Emperadriu ordenà la vida d’Hipòlit. Des del paràgraf «Com Tirant estigué bé de la
cama, anava sovintal palau...» fins al final (p. 768-770).
CCLXV. Raonament que fa Tirant a la Viuda Reposada (p. 771-772).
CCLXVI. Resposta que fa la Viuda a Tirant (p. 772-773).
CCLXVII. Resposta que féu Tirant a la Viuda Reposada com lo requerí d’amors (p. 774).
CCLXVIII. Replica la Viuda al parlar de Tirant (p. 775-777).
CCLXIX. Replica Tirant a la Viuda, ignorant la sua maldat (p. 777-781).
[Matrimoni secret no consumat entre Tirant i Carmesina]
CCLXXI. Resposta que la Princesa fa a Tirant (p. 782-784).
CCLXXII. Com Tirant pres jurament de la Princesa que li compliria lo matrimoni (p. 784-785).
CCLXXIII. Rèplica que fa la Princesa a Tirant (p. 785-786).
CCLXXIV. Rèplica que fa Tirant a la Princesa (p. 786-787).
CCLXXX. Rèplica que fa Tirant a la sua Princesa (p. 795-796).
CCLXXXI. Lamentació que fa la Princesa estant en los braços de Tirant. Des de l’inici fins al paràgraf
: «—Per la mia fe —dix la donzella de Montblanc—, ell ha usat de gran virtut com a valentíssim e
cortès cavaller...» (p. 796-797).
[La ficció de la Viuda Reposada]
CCLXXXIII. Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant (p. 802-806).
CCLXXXIV. Conhort que fa la Viuda Reposada a Tirant (p. 806-807).
[Tirant i Carmesina consumen el matrimoni secret]
CDXXXIV. Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’Emperador (p. 1085- 1088).
CDXXXV. Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina (p. 1088- 1089).
CDXXXVI. Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà lo castell (p. 1089- 1090).
CDXXXVII. Reprensió d’amor que fa la Princesa a Tirant (p. 1090- 1091).
[Mort de Tirant]
CDLXVII. Com pres a Tirant lo mal del qual passà d’aquesta vida (p. 1145-1147).
CDLXX. Breu de comiat tramès per Tirant a la sua Princesa (p. 1149-1150).
CDLXXI. Com l’Emperador tramès lo duc de Macedònia e Hipòlit ab los metges, e com Tirant, fent-se
portar a Contestinoble, en lo camí passà d’aquesta vida (p. 1150- 1152).
[Planys fúnebres de l’emperador i Carmesina per la mort de Tirant]
CDLXXII. Lamentació que féu l’Emperador per la mort de Tirant (p. 1152- 1155).
CDLXXIII. La lamentació que féu la Princesa sobre lo cos de Tirant (p. 1155-1156).
CDLXXIV. Altra lamentació que fa la Princesa sobre lo cos de Tirant (p. 1157-1160).
[Hipòlit i l’emperadriu al tron de Constantinoble]
CDLXXIX. Lo dol e lo plant que fon fet aprés la mort de la Princesa (p. 1170-1172).
CDLXXX. Com los parents de Tirant s’ajustaren e tingueren consell qual d’ells farien Emperador (p.
1172-1174).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada