divendres, 30 de setembre del 2016

Benvinguts al bloc!

Benvolguts alumnes,

Us presento una nova eina de treball i d'informació. Aquest bloc pretén ser una eina de suport a la matèria de Llengua catalana i literatura de 1r de Batxillerat. En aquest espai aniré penjant diverses coses que penso que us poden ajudar a aprofundir una mica més en l'assignatura i també alguna tasca que haureu de realitzar. La primera, com veureu tot seguit, és un qüestionari sobre un documental que parla de la vida i l'obra de Joanot Martorell.
També us he posat diversos enllaços que crec que us poden servir d'ajut. Hi ha una mica de tot: diccionaris, webs de literatura, exercicis i apunts d'ortografia pels qui teniu més problemes en aquest aspecte, cursos de gramàtica... ja ho anireu veient.

Per descomptat, podeu fer comentaris a les entrades per consultar dubtes o manifestar la vostra opinió. M'agradaria que aquest espai l'anéssim construint entre tots!

Espero que us agradi i que us sigui útil!

Núria Ballester

Qüestionari de l'audiovisual

Aquí teniu les preguntes que heu de respondre després de veure el documental "Joanot Martorell, lletres i batalles" que trobareu tot seguit. Us recomano que les llegiu abans de veure l'audiovisual i que les aneu responent a mesura que vagin sorgint les qüestions (estan organitzades per ordre d'aparició)

Espero que aquest documental us ajudi a entendre una mica millor l'obra i a conèixer de més a prop el Tirant, el seu autor i la seva època.

 Endavant!

QÜESTIONARI: “JOANOT MARTORELL, LLETRES I BATALLES”

  1. Quin és l’origen del nom de Tirant lo Blanc?
  1. Explica per què es pot considerar la Constantinoble de la novel·la una ciutat idealitzada.
  1. Quin és l’escenari d’amor i mort de l’obra? Per què?
  1. Quina és la grandesa de l’obra, segons el catedràtic Vivent Martines?
  1. Amb quins altres personatges literaris de la València del segle XV es relaciona Joanot Martorell?
  1. Quins són els orígens dels Martorell?
  1. A partir del que has vist a l’audiovisual, com definiries el caràcter del Joanot Martorell?

  1. Per què les aventures de Tirant comencen a Anglaterra? Com coneix Martorell aquest país?
  1. Qui és Guillem de Varoic? Què representa per a Tirant?
  1. Per què va ser empresonat Joanot Martorell? Què el va portar a dur aquella vida?
  1. Quins autors va llegir i aprofitar Martorell per escriure Tirant lo Blanc?
  1. Quants capítols i pàgines té l’obra? Quant temps trigà Martorell en escriure-la?
  1. Qui publica l’obra? En quin moment?
  1. Quants volums es va tenir la primera edició del Tirant lo Blanc? Quants se’n conserven?
  1. Per què és un best-seller des del moment de publicació?
  1. Quins autors de la literatura universal es van sentir influïts pel Tirant lo Blanc? En concret, quina obra de teatre hi està clarament inspirada?



Documental "Joanot Martorell, lletres i batalles"





dijous, 29 de setembre del 2016

Edició Tirant lo Blanc


En aquesta entrada us vull recordar que l'edició que cal llegir del Tirant lo Blanc és la següent:

  • Tirant lo Blanc. Episodis amorosos, Joanot Martorell. Educaula. Col. Les Eines (versió català actualitzat) ISBN 978-84-15192-36-7
De tota manera, si algú té una altra edició o us en descarregueu una d'internet, us passo la relació de capítols concrets que cal llegir conforme ens dicta el Departament d'Ensenyament. No feu cas de la paginació, ja que està basada en una edició completa del Tirant.





[Tirant arriba a Constantinoble i s’enamora de Carmesina]

CXVII. Com Tirant fon arribat en Constantinoble, e les raons que l’Emperador li dix. Des del paràgraf

«Com foren en la gran sala del palau l’Emperador lo pres per la mà...» fins al final 
CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de
l’Emperador (p. 374-375).
[Tirant malalt d’amors. Diafebus, confident i mitjancer de Tirant]
CXIX. Raons de conhort que fa Diabebus a Tirant perquè el veu pres ab lo llaç d’amor (p. 375-385).
CXX. Lamentació d’amor que fa Tirant (p. 385).
CXXI.Raons que fa Diafebus a Tirant, aconhortant-lo de ses amors (p. 386-389).
[Tirant declara el seu amor a Carmesina]
CXXVI. Com Tirant satisféu en les raons que l’Emperador li demanava). Des del paràgraf «E Tirant
se’n tornà prestament al port per fer-les partir. Com la Princesa véu que Tirant se n’anava...» fins al
final (p. 403-404).
CXXVII. Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava (p. 404-
409).
[Amors de Diafebus i Estefania]
CXLVI. Capítol 146: La sentència que l’Emperador donà contra los cavallers, ducs e comtes que
presos eren. Des del paràgraf «Lo dia ans que partissen, Diafebus tingué esment...»
(p. 487-493).
CXLVII. L’albarà que féu Estefania de Macedònia a Diafebus (p. 494).
[Somni fingit de Plaerdemavida]
CLXII. La resposta que féu la Princesa a Tirant (p. 557-561).
CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida féu. Des de l’inici fins al paràgraf: «—Certament —dix la
Princesa— que aquell cas no li és seguit sinó per la mia partida... (p. 561-566).
[Festes a Constantinoble. L’episodi de la pinta i la sabata en «lo lloc vedat»]
CLXXXIX. Les grans festes que l’Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà. Des de
l’inici fins al paràgraf: «—Lla on és atorgada la gràcia deu ésser besada e acceptada» (p. 616-629).
[Consells de Plaerdemavida a Tirant]
CCXIV. Parla Plaerdemavida (p. 655-657).
[La Viuda malparla de Tirant a Carmesina]
CCXV. Lo mal consell e reprovat que la Viuda Reposada donà a la Princesa contra Tirant (p. 657-
659).
[Esposalles de Diafebus i Estefania. Facècies de Plaerdemavida]
CCXX. Resposta feta per l’Emperador a Tirant (p. 668-671).
[Estefania i Plaerdemavida confidents i mitjanceres de Carmesina i Tirant. Diàlegs sobre l’amor.]
CCXXVIII. Raonament que fa la duquessa de Macedònia a la Princesa (p. 688-691).
CCXXIX. Com Plaerdemavida donà esforç a l’ànimo de Tirant (p. 692-695).
CCXXX. Les raons que passaren entre Tirant e la Princesa, e Plaerdemavida (p. 695-697).
[Tirant contempla Carmesina durant el bany]
CCXXXI. Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa (p. 697-700).
[Plaerdemavida introdueix Tirant al llit de Carmesina]
CCXXXII. Reprensió que fa Plaerdemavida a Tirant (p. 701-702).
[Conseqüències. Tirant es trenca la cama]
CCXXXIII. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida (p. 702-707).
[Els amors d’Hipòlit i l’emperadriu]
CCXLVIII. Lo principi dels amors d’Hipòlit e de l’Emperadriu (p. 734-735).
Capítol CCXLIX. Com l’Emperadriu demanà a Hipòlit qui li feia aquell mal (p. 735-736).
CCLX. Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit (p. 751-754).
CCLXI. Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora.
CCLXII. Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit (p. 755-763).
CCLXIII. La comparació de la vinya que fa Hipòlit a l’Emperadriu (p. 763-766).
[La Viuda declara el seu amor a Tirant. Difamacions i maquinacions de la Viuda: el negre Lauseta i el
fals avortament de Carmesina]
CCLXIV. Com l’Emperadriu ordenà la vida d’Hipòlit. Des del paràgraf «Com Tirant estigué bé de la
cama, anava sovintal palau...» fins al final (p. 768-770).
CCLXV. Raonament que fa Tirant a la Viuda Reposada (p. 771-772).
CCLXVI. Resposta que fa la Viuda a Tirant (p. 772-773).
CCLXVII. Resposta que féu Tirant a la Viuda Reposada com lo requerí d’amors (p. 774).
CCLXVIII. Replica la Viuda al parlar de Tirant (p. 775-777).
CCLXIX. Replica Tirant a la Viuda, ignorant la sua maldat (p. 777-781).
[Matrimoni secret no consumat entre Tirant i Carmesina]
CCLXXI. Resposta que la Princesa fa a Tirant (p. 782-784).
CCLXXII. Com Tirant pres jurament de la Princesa que li compliria lo matrimoni (p. 784-785).
CCLXXIII. Rèplica que fa la Princesa a Tirant (p. 785-786).
CCLXXIV. Rèplica que fa Tirant a la Princesa (p. 786-787).
CCLXXX. Rèplica que fa Tirant a la sua Princesa (p. 795-796).
CCLXXXI. Lamentació que fa la Princesa estant en los braços de Tirant. Des de l’inici fins al paràgraf
: «—Per la mia fe —dix la donzella de Montblanc—, ell ha usat de gran virtut com a valentíssim e
cortès cavaller...» (p. 796-797).
[La ficció de la Viuda Reposada]
CCLXXXIII. Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant (p. 802-806).
CCLXXXIV. Conhort que fa la Viuda Reposada a Tirant (p. 806-807).
[Tirant i Carmesina consumen el matrimoni secret]
CDXXXIV. Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’Emperador (p. 1085- 1088).
CDXXXV. Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina (p. 1088- 1089).
CDXXXVI. Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà lo castell (p. 1089- 1090).
CDXXXVII. Reprensió d’amor que fa la Princesa a Tirant (p. 1090- 1091).
[Mort de Tirant]
CDLXVII. Com pres a Tirant lo mal del qual passà d’aquesta vida (p. 1145-1147).
CDLXX. Breu de comiat tramès per Tirant a la sua Princesa (p. 1149-1150).
CDLXXI. Com l’Emperador tramès lo duc de Macedònia e Hipòlit ab los metges, e com Tirant, fent-se
portar a Contestinoble, en lo camí passà d’aquesta vida (p. 1150- 1152).
[Planys fúnebres de l’emperador i Carmesina per la mort de Tirant]
CDLXXII. Lamentació que féu l’Emperador per la mort de Tirant (p. 1152- 1155).
CDLXXIII. La lamentació que féu la Princesa sobre lo cos de Tirant (p. 1155-1156).
CDLXXIV. Altra lamentació que fa la Princesa sobre lo cos de Tirant (p. 1157-1160).
[Hipòlit i l’emperadriu al tron de Constantinoble]
CDLXXIX. Lo dol e lo plant que fon fet aprés la mort de la Princesa (p. 1170-1172).
CDLXXX. Com los parents de Tirant s’ajustaren e tingueren consell qual d’ells farien Emperador (p.
1172-1174).

Exposicions orals

El tema de les exposicions orals del trimestre té molt a veure amb la Unitat 1: l'Edat Mitjana. Us proposo una sèrie de temes que us poden agradar, tot i que també en podeu proposar vosaltres en funció dels vostres interessos. Les exposicions es poden fer individualment o per parelles i es pot fer, opcionalment, una presentació power-point per il·lustrar millor el tema. L'exposició no ha de durar més de cinc minuts si es fa individualment i vuit si es fa en parelles.

Aquí us deixo la llista de temes possibles!

-          La Inquisició
-          La vida als castells
-          La vida als monestirs
-     Les ciutats medievals
-          El paper de la dona
-          L’estament cavalleresc
-          La cuina medieval
-          La música medieval
-          Característiques de l’art romànic
-          Característiques de l’art gòtic
-          Les croades
-          Llegendes medievals
-          Les justes i els tornejos
-          El rei Artús i el Sant Graal
-          El comerç a l’Edat Mitjana
-          La religió a l’Edat Mitjana
-          L’educació a l’Edat Mitjana
-          La ciència a l’Edat Mitjana
-          La medicina a l’Edat Mitjana
-          Personatges històrics
-          L’alquímia
-          Les bruixes
-          Festes i tradicions actuals provinents de l’Edat Mitjana
-          L’expansió de la Corona d’Aragó
-          Aparició i evolució de les llengües romàniques / català
-          Les trobairitz
-     L'Edat Mitjana al cinema
-     El sorgiment de la burgesia